Winning entries could not be determined in this language pair.There were 6 entries submitted in this pair during the submission phase. Not enough votes were submitted by peers for a winning entry to be determined.Competition in this pair is now closed. |
Preludi Tot de sobte, fa un anys, es feu home l’infant que vaig ser: La vida esclatà en un moment! I jo veig tot el món al davant... Un llaurador que les mules empeny, suant sobre el cim d’un tossal i allunyat del fluvial areny que solca els peus de la vall, sap que resta un vessant per llaurar, roca estèril que el repta ferreny, mentre un tro damunt l’aire suspès i el pic negre que el sotja allà estès l’aguaiten un instant. I fa: —Que llauri si s’atreveix! | Entry #30277 — Discuss 0 — Variant: Oriental
|
L'origen Fa uns anys, en un temps breu, de nen vaig passar a gran: ma vida estava començant! El món s'obria davant meu: El pagès, amb el seu corcer, corona el cim, sense alè. Havent costejat la ribera i franquejat la comella, vet aquí una fèrtil pendent, rocs per esmussar-hi l'arada, ressona el cel per la tronada. I la fosca cresta, pelada, aguaita, impacient. —Llaura. Llaura si ets tan valent! | Entry #30016 — Discuss 0 — Variant: Central
|
El començament De cop i volta, uns anys enrere, el noi que era, home es va tornar. I així la meva vida començà! Vaig veure el món al meu davant -Era el pagès que amb llurs cavalls s'està, suat després del cim del primer puig després de deixar els rius allà on solquen les valls plenes de vent pluig i veu una muntanya per llaurar, roca erma on clavar llur aixada, amb llamps i trons aguaitant-lo d'enuig i el negre cim per sobre, nua cosa, esperant-ne l'anada. Deixeu-lo que el llauri si és que hi gosa! | Entry #29869 — Discuss 0 — Variant: Not specified Oriol Vives (X) Spain
|
El Principi En un tres i no res, ja fa uns anys, el noi que era es convertí en home: I sobtadament la meva vida començà Veia el món devant els meus nassos, Com Aquell llaurador que no es mou del costat dels seus cavalls, Suant a la primera devallada del turó, Havent deixat les terres del riu Trillades a la vall als seus peus, I veu una vessant que pot llaurar, Roca estèril que crema la seva mirada, El trò flotant a l'aire, I el pic negre sobre seu, nu Ara esperant -Deixa'l llaurar si en gosa! | Entry #30350 — Discuss 0 — Variant: Not specified
|
EL Principi Tot d'un plegat, anys ha, Jo era l’home a qui un nen va fer pas: La meva vida de sobte començà! Davant dels ulls el món se’m va obrir I aquell llaurador amb els seus cavalls para Ja suant a peus de cim Deixant enrere la terrabastada Allà sota, a la vall solcada On veu un vessant del mont per llaurar Roca àrida per afilar-hi l’arada Trons parats a l’aire, I a sobre seu, el nu i negre pic, L'espera ara. - Si s'atreveix, que llauri aquí! | Entry #30493 — Discuss 0 — Variant: Central
|
El Principi Fa anys, en un moment, El noi que era esdevingué un home: De sobte la meva vida va començar! Vaig veure el món davant meu Aquell pagès dempeus davant dels seus cavalls Suant en el primer cim, Havent deixat enrere les riberes Solcades sota la vall, I es veu una vessant per llaurar, Roca àrida per despuntar el seu extrem, Un tro penjant a l'aire, I el fosc cim sobre ell, nu, Esperant —Deixa'l llaurar-lo si s'atreveix! | Entry #29314 — Discuss 0 — Variant: Not specified Mireia Aguilar (X) Spain
|